Són les 9 del matí. Tocades. Els nens ja han entrat
cap a classe. A la porta de l’escola, anant cap al carrer, uns pares
s’entretenen parlant. Del que sigui: futbol, el temps, constipats, la salut, la
feina. Res d’estrany.
Un dia, però, el guió de la normalitat s’altera. N’hi
ha un que pregunta pel temps que fa, l’altre diu que ha canviat tant, un hi
afegeix que deu ser cosa del canvi climàtic. La cosa es complica: nosaltres hi
podem fer alguna cosa? Fins quan podrem viure al nostre planeta si les coses
continuen així? I si comencem amb les petites coses de cada dia: el consum
elèctric a casa, la calefacció? Per cert, heu vist aquella pel·lícula? I
l’entrevista del 33? Ah… i la història…
Els minuts entre la sortida de l’escola i l’arribada
a la feina passen de pressa, massa de pressa. Gent, i si continuem demà? O un
altre dia, amb temps. Sí, però quan? Ha de ser al vesper. Què, un cop per
setmana? Home, no tant. Un al mes, vinga. Quin dia? Dimarts, què us sembla? I
si juga el Barça? Que jugui, cap problema.
Després de vint mesos, ja hem xerrat molta estona.
Tenim molts fils encetats, cap d’acabat. Un et porta a l’altre. Ara ja tenim
ganes de cosir-los. Ens faltava l’eina. Però vet-la aquí: L’AGULLA. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada