El Cric no és un riu

No és broma. Però el Cric no és cap riu. Vist des de fora, per Riudellots no-més en passa un, de riu: l’Onyar. Tot i el nom, el Riudevilla no deixa de ser una riera. Però el Cric no, de cap manera. Per molt que, de fa més de trenta anys ençà, el nom del Cric estigui molt present en la vida dels riudellotencs: la revista local, unes galetes característiques, la coral “Les Veus del Cric”. Per molt que se’l proposés com a nom per a l’escola. Res d’això li dóna l’aigua suficient per tal de ser un riu.

El Cric podria ser una bona via de comunicació: amb els seus 4 km de llarg uneix l’Aeroport amb l’estació de tren de Riudellots. Però no sempre porta aigua i si n’hi ha està quieta gairebé tot l’any. Només quan plou, les aigües flueixen cap al Riudevilla. El Cric és una riera? No ho sembla: el seu nom és ben masculí. I un torrent? Tampoc: a Riudellots no hi ha forts pendents per on davalli l’aigua.

El Cric és un rec. Artificial, és clar. Potser antigament s’unia al Riudevilla entre la Pequenya i can Calderó. Mireu, però, el seu traçat des d’aquí: és ben rectilini fins al poble i fins a la seva confluència amb el Riudevilla, a migdia del mas Serra. És, doncs, un canal obert a la terra per conduir l’aigua. Potser per regar. Potser, com una sèquia, per dessecar l’aigua estancada de la plana. Potser com a protecció per tal que l’aigua no inundés el poble de Riudellots.

De moment, de notícies del Cric al llarg de la història n’hi ha tan poques com aigua porta. La primera és del 1391: els fill de Pere Feliu, de Riudellots, van heretar del seu pare un  hort   situat  a  prop  de   l’església, que limitava a llevant amb el camí públic –de Caldes–, a migdia el “torrente vocato Squerich” i a ponent els valls –o fossats– de la cellera –el primer nucli de cases del poble.

El 1611 Antic Calderó tenia una terra situada a Riudellots, per la qual passava el “recho nominato Scaric”. L’any 1763 el sagristà de Riudellots, Joan Calderó, escriu en la Consueta parroquial que “en temps molt antich, lo poble o casas agregadas y iglésia estave col·locat entre los dos rechs Escarich y Redavilla, en lo paratge que vuy són horts”. Més avall explica la història que un antic sagristà, el 1430, havia promogut el canvi d’ubicació del poble al lloc actual, la qual cosa “sols fou axir-se del mar y quedar-se en l’estany; axir-se de l’estany y quedar-se al gorch; axir-se del gorch y quedar-se en la bassa; axir-se de la bassa, però quedar-se en l’aigua y no librar-se totalment d’inundacions”.

Finalment, encara el 1916 Joaquim Gibert, moliner del molí d’en Ros, afirmava que “los cauces que más perjudican al pueblo en período de lluvias son el Carich y el Riudevilla”. Explicava també que a Riude-llots s’havia estès “una enfermedad, una plaga de suciedad (brutíssia, porquería)”: la gent llançava brossa, arrels, romague- res als rius; d’altres feien “taparadas”, unes preses per exterminar els peixos que hi quedaven atrapats; aquestes basses, amb l’aigua enllotada i podrida, eren el lloc de reproducció de milers de mosquits. 

En resum, entre el segle XIV i el XVIII, el nom del ric era Escaric o Esqueric. S’assemblava, a “escórrec”, rec que desguassava l’aigua estancada d’un indret. Fa cent anys, a més, no portava mai gaire aigua. Podríem dir que era molt “cric” o “cricany”, és a dir, molt gasiu o avar en aigua, si no fos que eren els mateixos veïns els que impedien el pas fluït de l’aigua. Fins i tot, als perduts camps Gems, en treien amb poalenques per regar-los.

A Menorca hi ha una dita que fa: “A riu brut de torrentada, es peix hi fa xalada”, és a dir, que quan hi ha merders, sempre hi ha qui se n’aprofita per fer negoci. En el cas del Cric, no hi ha res per treure’n: ni peix, ni torrentades, ni aigua. Només la brutor. Arribats a aquest punt, ja no ve d’aquí: fem-hi un riu tots plegats!

Elvis Mallorquí

Fonts documentals

Arxiu Municipal de Girona (AMGi), fons patrimonial Calderó, pergamí n. 445 (1611.07.07).

Arxiu Diocesà de Girona (ADG), Seu de Girona, Cabiscol, pergamí n. 12 (1391.09.05).

Bibliografia

A. M. Alcover; F. de B. Moll, Diccionari Català-Valencià-Balear, Palma de Mallorca: Editorial Moll.. Paraules: “cric”, “cricany”, “escaric”, “rec”, “riera”, “riu”, “torrent”. (http://dcvb.iecat.net)

Diccionari de la Llengua Catalana, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2a ed.. Paraules: “rec”, “riera”, “riu”, “torrent”.  (http://dlc.iec.cat)

J. Gibert, Entre opiniones, Girona: 1916. (Un exemplar es troba a la biblioteca de l’AMGi).

E. Mallorquí, “El vivir en Riudellots es peligroso”, Quaderns de la Selva [Santa Coloma de Farners], n. 11, 1999, p. 253-260.

J. M. Puigvert, Una parròquia catalana del segle XVIII a través de la seva consueta (Riudellots de la Selva), Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, 1986, p. 259-260.