La investigació recent suggereix que les persones de classe baixa afavoreixen explicacions dels resultats personals i polítiques que s'orienten a les característiques de l'entorn extern. Hem ampliat aquesta obra de provar la hipòtesi que, com a resultat, els individus d'una classe social més baixa són més empàticament precisa per jutjar les emocions d'altres persones. En tres estudis, els individus de classe baixa (en comparació amb els individus de la classe alta) van rebre una puntuació més alta en una prova de l'exactitud empàtica (Estudi 1), van fer un judici sobre les emocions d'una parella d'interacció amb més precisió (Estudi 2), i van fer inferències més precises sobre emoció a partir d'imatges estàtiques dels moviments musculars dels ulls (Estudi 3). D'altra banda, l'associació entre la classe social i l'exactitud empàtica s'explica per la tendència dels individus de classe baixa per explicar els esdeveniments socials en termes de les característiques de l'entorn extern. Es discuteixen les implicacions dels models d'exactitud empàtica basats en la classe per al benestar individual i els afectes de les relacions personals.També hi ha un article que explica en més detall perquè els rics de veritat són diferents, i no en el bon sentit:
Psicòleg científic i social Dacher Keltner diu als rics de veritat són diferents, i no en el bon sentit: La seva experiència de vida els fa menys empàtic, menys altruistes, i en general més egoista.
De fet, diu, la batalla filosòfica sobre l'economia, els impostos, els sostres de deute i valors predeterminats que estan enterbolint el mercat de valors està en part arrelat en una classe alta "la ideologia del seu propi interès."
"Ara hem realitzat 12 estudis que mesuren l'empatia per tots els mitjans imaginables comportament, social, en tots els sentits, i alguns treballen en la compassió i és la mateixa història", va dir. "La gent de classe baixa només mostren més empatia, el comportament més pro-social, més compassió, no importa com es miri."
En una versió acadèmica d'una era de la Depressió pel · lícula de Frank Capra, Keltner i co-autors d'un article anomenat "Classe Social com Cultura: Convergència de Recursos i Rang en l'àmbit social", publicat aquesta setmana a la revista Current Directions in Psychological Ciència, sostenen que "les percepcions de rang de classe alta desencadenen un enfocament fora de context cap a un mateix ...."
En altres paraules, els rics són més propensos a pensar sobre si mateixos. "Ells pensen que l'èxit econòmic i els resultats polítics, i els resultats personals, tenen a veure amb el comportament individual, una bona ètica de treball", va dir Keltner, professor de psicologia a la Universitat de Califòrnia, Berkeley.
Com que el ric brillantor sobre les connexions de formes familiars, els diners i l'educació va ajudar, vénen a denigrar el paper del govern i oposar vigorosament als impostos per finançar-lo.
"Vaig a citar l'heroi del Tea Party Ayn Rand:" 'És la moralitat de l'altruisme que els homes han de rebutjar,' ", va dir.
Sigui o no Keltner és correcte, certament hi ha un "que mengin pastís" vibra en l'aire. La setmana passada The New York Times va informar l'auge de les vendes de béns de luxe , amb botigues de manteniment de les llistes d'espera per als 9.000 $ abrics i l'expresident de Saks dient: "Si un dissenyador de sabates puja de $ 800 a $ 860, que s'adona?"
Segons Gallup, els nord-americans que guanyen més de $ 90.000 per any van continuar augmentant la seva despesa dels consumidors al juliol, mentre que els nord-americans de renda mitjana-baixa i es va mantenir estancat, fins i tot mentre les classes altes argumenten que no poden pagar més impostos. Mentrestant, la bretxa entre els més rics i la resta de nosaltres segueix creixent més àmplia, amb més del 80 per cent de la riquesa financera de la nació controlada en un 20 per cent de les persones.
A diferència dels rics, la gent de classe baixa han de dependre d'altres per sobreviure, Keltner argumentat. Així que aprenguin "les conductes prosocials." Ells llegeixen les persones millor, més empatia amb els altres, i donen més als necessitats.
Aquesta és la moral de les pel · lícules de Capra, com "No es pot prendre amb vostè", en què un plutocrat tracta d'aprendre el valor de la comunitat i la família. Però Keltner, autor del llibre "Born To Be Good: La ciència d'una vida significativa," no es basa en el sentiment per fer el cas.
Ell assenyala a la seva pròpia investigació i la d'altres. Per exemple, els subjectes de classe baixa són millors per desxifrar les emocions de les persones en les fotografies que són gent rica.
En les gravacions de vídeo de les converses, la gent rica és més probable que aparegui distret, comprovant els telèfons mòbils, gargots, evitant el contacte visual, mentre que les persones de baixos ingressos fan contacte visual i assenteixen amb el cap amb més freqüència de senyalització compromís.
En una prova, per exemple, Keltner i altres col · legues van tenir 115 persones juguen al "joc del dictador", un assaig estàndard de comportament econòmic. "Dictadors" van ser aparellats amb un company invisible, donat deu "punts" que representaven diners, i va dir que podien compartir tants o tan pocs dels punts amb la parella com ells desitjaven. Participants de classe baixa van donar més fins i tot després de controlar per gènere, edat o ètnia.
Keltner ha estudiat també l'activació del nervi vague. El nervi vague ajuda el registre cervell i respon a les entrades emocionals. Quan els subjectes estan exposats a imatges de nens famolencs, per exemple, el seu nervi vague normalment es torna més actiu, mesurat pels elèctrodes al pit i una banda del sensor al voltant dels seus cintures. En proves recents, encara no s'ha publicat, Keltner ha trobat que els que procedeixen de la classe baixa tenen activació més intensa.
Altres estudis d'altres investigadors no han produït els resultats clars Keltner utilitza per avançar en el seu argument. En les enquestes de les donacions caritatives, alguns mostren que les persones de baixos ingressos donen més, però altres estudis mostren el contrari.
"La investigació pel que fa als ingressos i ajudar els comportaments ha estat sempre poc mixta", va explicar Meredith McGinley, un professor de psicologia a la Universitat de Pittsburgh Chatham.
Després hi ha el problema de la posició de classe pròpia del Tea Party. Mentre que són finançats pels rics, molts no s'identifiquen a si mateixos com rics (encara que hi ha controvèrsia sobre les dades demogràfiques reals). Tot i això, una forta lleialtat cap al somni americà pot portar fins i tot a la gent comuna a sobreestimar la seva pròpia autosuficiència de la mateixa manera com les persones riques.
Com a economista del comportament de Mark Wilhelm d'Indiana University-Purdue University Indianapolis va assenyalar, la majoria de la gent podria dir ràpidament quant van pagar en impostos l'any passat, però pocs podien posar una quantitat de diners en la forma en què es van beneficiar de govern mitjançant, per exemple, la conducció a les carreteres interestatals , consumir drogues extretes de la investigació mèdica amb fons federals, o l'ús d'invencions creades per persones educades en les escoles públiques.
Hi ha una interessant peça d'evidència que mostra que moltes persones riques poden no ser egoista tant com intencionalment ignorants, i per tant incapaços de fer el vincle cognitiu entre les necessitats i els recursos. L'any passat, la investigació en Duke i Harvard va mostrar que, independentment de la seva afiliació política o dels ingressos, els nord-americans tendeixen a pensar en la distribució de la riquesa ha de ser més equitativa.
El problema? La gent rica erròniament van creure que ja ho era.
