El número 10 de l'Agulla

Fa uns dies que el número 10 ha sortit
Podeu consultar-la digitalment en aquest enllaç de l'apartat Revista l'Agulla

Subscripció a l'Agulla (gratuït)

Subscripció a l'Agulla (gratuït)

A partir del proper número 9 de L’Agulla,
els exemplars es repartiran personalment a tothom que hi estigui interessat.

Per això, caldria sol·licitar-ho contactant amb:

opció 1-un o altre dels membres del Consell de Redacció
opció 2-enviant un correu electrònic a l’adreça

lagullarevista@gmail.com

El número 8 de l'Agulla

Fa uns dies que el número 8 acaba de sortir del forn
Pels que no l'hagueu rebut a casa vostra

podeu consultar-lo digitalment en aquest enllaç de l'apartat Revista l'Agulla

Pestanya nova: Agulles publicades

S'ha creat un nou apartat al bloc
on es penjaran les edicions de la revista L'Agulla.

A partir d'ara, tothom qui vulgui rebre les properes edicions
a casa seva, ens ho pot comunicar enviant-nos un correu a

lagullarevista@gmail.com

El número 8 és a punt de sortir!

Eleccions municipals a Riudellots de la Selva: candidatures

El proper 24 de maig els empadronats majors de 18 anys votaran la propera alcaldessa.

En aquests comicis s'hi presenten Montserrat Roura (CiU) i Paula Tubert (ERC)

(Per ordre cronològic de presentació de la llista)



Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
https://www.facebook.com/ercriudellots

ERC va fer pública la llista el passat 20 d'abril via Facebook

LLISTA ERC
(extret del Facebook d'ERC)

1.PAULA TUBERT i CASALS: 23 anys. Graduada en Filosofia per la UdG.

2.GABRIEL ESQUIUS i FUENTES: 58 anys. Llicenciat en Ciències de l'Educació. Professor i actualment director de l'Escola Forestal.

3.JOSEP MASSÓ i RUHI: 44 anys. Es dedica al món de la Petita empresa en els sector de l'hostaleria i espectacles.

4.SÍLVIA PERAFERRER i RIBOT: 39 anys. Enginyera Tècnica Industrial i Tècnica Superior en Prevenció de Riscos Laborals. Treballa en una empresa del sector privat.

5.PERE ILLA i MINISTRAL: 63 anys. Administratiu d'agència immobiliària.

6.RAQUEL FUMADÓ i BOU: 40 anys. Diplomada en Ciències de l'Educació en l'especialitat d'Educació Infantil. Fa 9 anys que treballa a la llar d'infants "El Carrilet" de Llagostera.

7.CARME RIBOT i MOTAS: 51 anys. Operària de producció. Sindicalista i Delegada de Prevenció de Riscos.

8.NARCÍS PANELLA i XIFRA: 65 anys. Estudis de peritatge mercantil. Empresari i electromecànic de professió.

9.MIQUEL SALVANS i BRUNSÓ: 18 anys. Estudiant.

10.ALBERT TUBERT i ALSINA: 49 anys. Empresari.

11.PAOLA ESTRADA i GUERRA: 49 anys. Llicenciada en Història. Treballa a l'IAS.

SUPLENTS

1.CARLES PERADALTA i PALAU: 51 anys. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB, màster en gestió de Recursos Humans. És funcionari del cos de gestió de la TGSS.

2.ARIADNA NOGUÉ i GARRIGA: 35 anys. Administrativa en l'empresa privada.

3.ORIOL PLANELLA i PUIGDEMONT: 20 anys. Estudiant i Tècnic d'Administració i Finances.

4.JAUME XIBERTA i SOLÉ: 57 anys. Responsable de logística d'una empresa local.

5.JAUME JUHER i BARROT: 53 anys. Responsable del Departament de Recerca i Innovació a la indústria alimentària.

6.XAVIER CALDERÓ i FONT

7.MANEL MOYA i GÓMEZ: 57 anys. Professor d'Infermeria a la UdG.

8.JOSEP-ÀNGEL SÁEZ-BENITO i ARNEDO. 50 anys. Professor de català i anglès a l'Escola d'Adults CFA La Selva de Sta. Coloma de Farners.

9.CARLES SIMÓN i GRUART: 42 anys. Conductor professional.

10.JOAN BARRET i DOMÈNECH: 56 anys. Encarregat d'obra pública i serveis.

PROGRAMA: enllaç

Altres notícies relacionades
TRIBUNA GIRONA: 21 d'abril: Paula Tubert, de 22 anys candidata a ERC 



Convergència Democràtica de Catalunya (CiU)
https://www.facebook.com/ciuriudellots

https://twitter.com/CdcRiudellots

LLISTA CiU
Segons el BOP
http://www.tribunaselvatana.cat/CA/791/divers/candidatures-municipals-15/riudellots-de-la-selva.html

1. MONTSERRAT ROURA MASSANEDA
2. JOSE MARIA COROMINAS PUJOL
3. LLUÍS-MARTÍ BARNÉS TARRÉS
4. GERARD FABRELLAS CIURANA
5. GERARD CALLE BARBA
6. MARIA DEL CARME CAMPS GOY
7. CRISTINA PINEDA ESPINOSA
8. JOSEP LLUÍS SANTAMARIA MORENO
9. JAUME BOSCH TORRENT
10. JORGE RAMOS FERNANDEZ
11. ROSA ROS MALLORQUÍ

Suplents
1. GERARD LLEOPART CAMPS
2. ERNEST ROURA I PUIGDEVALL
3. CARLA COSTA SALAVEDRA
4. DELMIRO CASALS PUIG
5. SÍLVIA TARRÉS BUSQUETS
6. JOSEP MARIA CANO SERRA
7. MARC TARRÉS I BUSQUETS

PROGRAMA: enllaç

Altres notícies relacionades
Gironanotícies.com: 24 d'abril Es presenta la candidatura de CiU a Riudellos amb la presència de Santi Vila

Fa cinc anys de la plantada de 80 freixes. Entrevistem a la Maria Calderó, impulsora de l'iniciativa

Fa cinc anys, el diumenge 21 de març del 2010, coincidint amb l‘inici de la primavera, una setantena de persones  convocades per tres noies de 16 anys, participen activament en una plantada d’arbres.

L’objectiu: plantar 80 freixes en un camp cedit per l’Ajuntament, a la zona compresa entre els rius Onyar i Riudevila prop de les instal·lacions de la Fundació Mona.

Per recordar l’efemèride entrevistem via correu electrònic a la Maria Calderó, impulsora del projecte, perquè ens expliqui els  detalls d’aquell procés.

El següent text, n'és un resum.

(PREGUNTA DANI GIL)-D'on surt la idea?
De fet aquest petit projecte va sorgir de la meva preocupació pel medi ambient i la necessitat de fer alguna cosa, encara que fos petita, a nivell local.

(RESPOSTA MARIA) L’any 2008 va ser molt plujós, si no recordo malament, i durant la primavera es van arrencar els plansons escampats pels voltants de can Calderó a l’hort. Durant dos estius aquests petits plansons es van fer enormes ja que a l’estiu no se’ls va deixar patir de set i durant la primavera se’ls podava perquè creixessin amunt. També es va fer l’intent de plantar esqueixos, però quasi tots els arbres que van sobreviure provenien de plansons nascuts arreu per les bones condicions de la primavera d’aquell any.


SUPORT FAMILIAR
El fet de comentar-ho amb la família em va donar una visió més real de com podria passar d’un petit somni a fer-ho realitat, i així va ser com, mica en mica, vaig anar involucrant a amigues meves perquè em donessin suport, però també a empreses del poble, la mateixa gent i l’ajuntament, amb el compromís que si no es morien cuidarien del petit bosc passats els dos anys que ens comprometíem nosaltres (regar-los i podar-los quan més els hi convenis, a més de treure’ls la protecció i l’estaca tutora).

-Quan temps passa des de l'idea inicial fins que es materialitza el març del 2010? 
Dos anys, els arbres van plantar-se inicialment, a l’hort de Can Calderó.
Després de cuidar-los i deixar-los créixer una mica va ser quan es va posar en marxa la plantada d’arbres a Riudellots.

-Segons tinc entès vau demanar suport a les empreses?
Sí, això va ser una idea familiar per tal de poder implicar el màxim de gent del poble possible. De fet, la idea inicial és que cada empresa “apadrinés” un arbre, però això va ser més complicat i la majoria d’empreses només estaven disposades a col•laborar econòmicament per tenir un mínim de finançament pel material comprat i el lloguer de la maquinària per regar-los durant dos anys. El fet d’implicar el polígon també prometíem a les empreses fer-ne pública la seva col•laboració per tal que la gent sàpigues que les empreses també estaven interessades en la sostenibilitat.

-Quin va ser el suport de l'Ajuntament ? 
Simplement comprometre’s a mantenir la zona verda dos anys més tard a la plantada i evitar que es convertís en zona industrial. Però tot va ser de paraula. De moment l’ajuntament està fent el què es va comprometre fer i els arbres cada dia fan més ombra.

2005 ELS ANTECEDENTS
La Fundació Natura planta 6.000 arbres en aquell camp i d’altres del voltant-
Què en saps de la plantació anterior feta per Fundació Natura(ara acció Natura) del 2005? 
El que jo recordo és que van plantar 6000 arbres en diferents camps al voltant de la Fundació Mona. 
De fet no sabia exactament de qui havia sigut la iniciativa, però tampoc em vaig dedicar a buscar culpables. Simplement vaig pensar que la gestió s’havia fet molt malament i que calia arreglar-ho.
Supervivència del 100%
Perquè creus que els vostres arbres han sobreviscut i els seus no? De fet, la manera com ho van fer va ser plantar directament els plansons en el camp i moltíssims. Suposo que aquesta tècnica la fan per no haver-los de vetllar i suposar que alguns d’entre centenars sobreviurà. Això veig que ho fan també en molts marges de carreteres. Tot i així, arbres tant petits és molt difícil que sobrevisquin en una zona tant grossa i sense tenir-ne cura. Així doncs, crec que els nostres han sobreviscut per la simple raó de fer les coses ben fetes, des d’un bon principi i creure’s que el fet de perdre una mica de temps en cuidar-los donaria un bon fruit.

Segons una informació no oficial, algú em va dir que els havien plantat quan no tocava 
per aprofitar una subvenció i que tampoc eren el tipus adequat.De debò que no en sé res. La màxima subvenció que vam tenir va ser de les empreses col·laboradores (anunciades a la revista que vam fer juntament amb els dibuixos i relats dels nens de l’escola). Els diners van anar destinats a la mateixa revista, a les proteccions i estaques dels arbres i en el lloguer del material de regadiu).

MANTENIMENT
-Qui en fa el manteniment i en què consisteix ?
Nosaltres vam fer el manteniment durant dos estius un cop els arbres ja estaven en el camp.
El manteniment consistia en regar-los a l’estiu cada dues setmanes i de treure els plàstics protectors i el cordill que els lligava a les estaques perquè poguessin créixer sense entrebancs.

-Heu pensat fer algun acte per commemorar els 5 anys de la plantada?
No. Ara jo, personalment, ja he aconseguit el què volia. Espero que la gent pugui gaudir de la zona verda sempre que li vingui de gust.

-Teniu pensada alguna altra iniciativa?
M’hagués agradat fer el mateix per l’altre camp però els arbres que ens van sobrar els vam regalar a l’ajuntament de Vilobí, el qual també va fer la seva plantada popular i ens ho va agrair molt.
Actualment tinc altres projectes personals i professionals.
Qui sap si mai tornarà a sorgir alguna idea per posar en pràctica.

-Ara amb perspectiva, canviaríeu alguna de les coses que vau fer? més arbres, més camps, etc? Més arbres no, la separació entre ells ja està pensada perquè quan siguin grans tinguin suficient espai i no es vegi massa atapeït. Més camps, ojalà, però de moment no m’ho plantejo. Pel què fa al maneig i cura dels arbres, crec que per ser la primera vegada ho vam fer força bé ja que el % de supervivència ha estat molt alt, per no dir el 100%.

-Com veieu aquest bosc d'aquí a 10, 20 o 50 anys ?

Jo quan el veig sovint hi penso. Tan de bo que d’aquí a 10, 20 o 50 anys siguin tan grans que no els pugui abraçar!!

MOLTES GRÀCIES PER RECORDAR-HO!! 

Autor fotos i text : Dani Gil SerraFotos Març 2010

L'Agulla 5 contindrà un resum d'aquesta entrevista.

Podeu veure les fotos actuals (abril 2015) en el següent enllaç

Malalties mentals en els nens

Un vídeo de menys de cinc minuts narrat per en Thomas Szasz, qui va ser un professor emèrit de psiquiatria a la Universitat de Siracusa a Nova York. Aquí tenim una transcripció del que diu:

0:00 Quan les autoritats escolars expliquen a una mare, com vostès ja ho han sentit,
0:03 que el seu fill està malalt i ha d'estar medicat,
0:07 com pot saber ella que això és simplement una mentida?
0:11 Com pot reconèixer ella
0:14 que el que els experts anomenen ara "el trastorn d'hiperactivitat per dèficit d'atenció"
0:19 simplement no és una malaltia?
0:22 Ara, una mare no és necessàriament una experta en la història de la psiquiatria.
0:27 Ella no sap que els psiquiatres fan servir,
0:31 des de fa centenars d'anys, termes de diagnòstic, denominat
0:36 termes de diagnòstic, per estigmatitzar i controlar la gent.
0:39 Només els donaré alguns exemples dramàtics.
0:44 Quan els esclaus negres del sud van fugir cap a la llibertat,
0:48 no era que volguessin ser lliures;
0:52 patien d'una malaltia anomenada drapetomanía,
0:55 de "drapetes",
0:59 un esclau fugitiu, i la mania. No m'estic inventant això. Aquest va ser un diagnòstic legítim
1:04 com ho és el Trastorn per Dèficit d'Atenció.
1:06 Les dones,
1:10 la meitat de la població de la humanitat, per descomptat,
1:14 si eren prou ximples com per rebel·lar-se contra la dominació de l'home,
1:19 aleshores, tenien una malaltia greu coneguda com la histèria,
1:22 que es devia al seu úter errant. Ara cap d'aquests comportaments
1:27 mai no era una malaltia i, per descomptat, no és ara una malaltia.
1:30 Tampoc ho és el Trastorn per Dèficit d'Atenció una malaltia.
1:35 Cap comportament o mal comportament és una malaltia o pot ser una malaltia.
1:39 Això no és el que són les malalties.
1:43 Així que no importa com un nen es comporta.
1:48 No hi ha res per examinar. Si està malalt,
1:53 llavors n'hi ha d'haver de ciència objectiva de la malaltia, que pot ser diagnosticada
1:59 pels metges
1:59 i les seves proves objectives. Per això és que tan aviat com vostès van al metge, els treuen una gran quantitat de sang
2:04 i els fan radiografies. Els metges no volen sentir com es comporten.
2:07 Quan vaig anar a l'escola de medicina, ja fa seixanta anys,
2:12 hi havia només un grapat de malalties mentals. Crec que n'hi havia no més de sis o set.
2:17 Ara n'hi ha més de tres-centes. I els nous són, citem, "descobertes" cada dia.
2:22 L'etiquetatge d'un nen com a malalt mental
2:25 és estigmatització, no un diagnòstic.
2:30 Donar-li a un nen un medicament psiquiàtric és enverinament,
2:34 no tractament. Mantinc des de fa molt temps
2:38 que el psiquiatre infantil és un dels enemics més perillosos,
2:42 no només dels nens, però dels
2:45 adults i de tots els que es preocupen per les coses més precioses
2:50 i valuoses de la vida.
2:53 I aquestes dues coses són els nens
2:56 i la llibertat. Ara torno a preguntar, com poden els pares protegir els seus fills
3:02 de l'estat terapèutic? És a dir,
3:06 de l'aliança del govern i la psiquiatria? Bàsicament, crec que en l'anàlisi final,
3:10 només poden fer-ho desenganyant-se a ells mateixos,
3:14 desfent-se de la idea que la causa d'un nen
3:18 infeliç i el seu mal comportament - i n'hi ha, per descomptat,
3:22 molts d'aquests nens, de fet, tots els nens en algun moment -
3:26 sigui una malaltia mental
3:30 i que l'anomenat "tractament" li pot ajudar.
3:33 Això simplement no és així. Malalties són fallades de funcionament del cos humà,
3:38 del cor, del fetge, del ronyó, del cervell,
3:42 i així successivament. La febre tifoide
3:45 és una malaltia. Tots vostès ho saben això,
3:49 no s'ho qüestionen. La febre de primavera -
4:00 tot el que s'ha de saber és l'anglès.
4:04 La febre de primavera no és una malaltia.
4:06 I ara per què no? Perquè tots sabem que és una forma de parlar,
4:11 una metàfora, un petit tros de poesia.
4:15 Ara, també ho són totes les malalties mentals.
4:19 La malaltia mental és una metàfora. La tasca que ens imposem,
4:23 per lluitar contra la coacció psiquiàtrica, és important.
4:27 Crec que és important, tots vostès pensen que és important. No n'hi ha prou de persones que pensen
4:31 que és important. És una tasca noble,
4:34 una tasca en la recerca de la qual devem,
4:37 sense que ens importin els obstacles, perseverar.
4:42 Les nostres consciències ens demanen que no fem menys.