Allò de la quantitat d'hores que treballem comparada amb la dels nostres avantpassats.
Aquí tenim la cita del Bisbe de Durham que es va escriure al 1570:
"L'home treballador tindrà el seu llarg descans del matí, un bon tros de la jornada passa abans que ell vingui a la feina, després ha de tenir el seu esmorzar, tot i que no l'hagi guanyat a la seva hora habitual, o si no hi ha contracor i murmurant; quan el rellotge toca, ell llença la seva càrrega en la meitat del camí, i tot el que té a la mà, ho deixarà tal com està, encara que moltes vegades desapareix abans que vingui de nou; no pot perdre la seva carn, malgrat el perill que sigui en què es troba el treball. Al migdia ha de tenir el seu temps per dormir, llavors la seva beure a la tarda, en què dissiparà una gran part del dia; i quan ve l'hora a la nit, en el primer tot del rellotge tira les seves eines, desempara el seu treball, en l'estat de necessitat qualsevol el treball estigui."
Altres cites interessants del mateix article:
"En total, el temps lliure de vacances a l'Anglaterra medieval va prendre probablement al voltant d'un terç de l'any. Aparentment els anglesos no van treballar més dur que els seus veïns. A l'Antic Règim a França consta que es van garantir cinquanta-dos diumenges, noranta dies de descans, i trenta-vuit dies de festa. A Espanya, els viatgers assenyalar que les vacances van ser de cinc mesos a l'any."
"A estimi del segle XIII es troba que les famílies camperoles no van treballar més de 150 dies a l'any a les seves terres. Registres senyorials d'Anglaterra del segle XIV indiquen un any de treball molt curt - 175 dies - per als treballadors servils. Posteriorment, les proves d'agricultor-miners, un grup amb control sobre el seu temps de treball, indica que treballaven només 180 dies l'any."
Segons un article de l'Elvis Mallorquí del 1999 que, en realitat, és un resum d'un text publicat gairebé fa cent anys, el 1916.
En Joaquim Gibert, l'autor del text i moliner del molí de can Ros (desaparegut), és i hauria de ser el nostre ídol. Sobretot per les crítiques directes a l'alcalde de l'època.
Aquí teniu el link per a obtenir el document en PDF: http://www.raco.cat/index.php/En Joaquim Gibert, l'autor del text i moliner del molí de can Ros (desaparegut), és i hauria de ser el nostre ídol. Sobretot per les crítiques directes a l'alcalde de l'època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada